6/29/2010

Una primera valoració del “fallo” del Estatut


Abans d’entrar en el contingut del “fallo”, cal tractar una qüestió prèvia. Resulta incomprensible que un tribunal pugui jutjar una norma que ha estat pactada entre dos parlaments i sotmesa a referèndum popular. Per això, comparteixo totalment la indignació que el president José Montilla ha mostrat en la seva declaració institucional. Cal recordar que la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya són fills de la mateixa voluntat popular, i sembla obvi que cap tribunal hauria de poder qüestionar-la. De totes maneres, això no és nou, doncs el TC ja va declarar inconstitucional alguns preceptes de l'Estatut del 1979.


Tot això fa evident que cal urgentment una reforma de la LOTC per tal de suprimir la possibilitat que un tribunal pugui modificar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estats confirmats per una veu indiscutible i incontestable: la veu de la ciutadania, la mateixa veu de la qual emana la Constitució. En tot cas, el control de constitucionalitat hauria de ser previ al referèndum.

Realitzar una valoració acurada és complicat si tenim en compte que només hem pogut llegir el contingut de la part dispositiva. De fet, els fonaments jurídics de la sentència i els vots particulars no es publicaran fins la setmana que ve. No obstant això, ara ja podem fer algunes reflexions:


1.- La sentència es majoritàriament interpretativa, i deixant al marge la polèmica sobre la naturalesa (legal o no) de les mateixes, això suposa no tocar ni una coma a 26 articles que havien estat recorreguts. El marge de maniobra de la Generalitat, en aquest sentit, és molt gran.


2.- Pel que fa als 14 articles considerats inconstitucionals, cal matisar que en la majoria dels casos no s’han suprimit totalment, sinó que han estat supressions de paraules, expressions o frases concretes. Per exemple, la força dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i la "exclusivitat" del síndic de greuges.

No comparteixo la declaració d’inconstitucionalitat, i per tant, la supressió de la paraula “preferència” en el tema de la llengua (art. 6.1).

Els cinc articles destinats al Consell de Justícia de Catalunya han estat suprimits totalment, cosa en part bastant lògica, malgrat que el TC ha perdut l’oportunitat de ser prudents en aquest tema i deixar el Consell de Justícia com el que ja és. A més, s’ha utilitzat una doble vara de medir: el Consell de Justícia de Catalunya és inconstitucional però en canvi el Consell de Justícia Andalús segueix sent constitucional perquè no s’ha presentat recurs d’inconstitucionalitat contra aquest últim.


3.- El preàmbul no té eficàcia jurídica.


4.- El més important i rellevant, el títol IV de l'Estatut, sobre el desplegament competencial, ha estat declarat constitucional llevat de dos apartats de diferents articles que feien referència a les competències sobre caixes d’estalvis i bancs. Dit amb altres paraules, 73 articles estableixen quines competències té Catalunya, això és, estableixen què pot fer Catalunya, i això no ha estat modificat.