9/01/2008

LA NECESSARIA REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL ESPANYOL*

Els sistema electoral espanyol redueix les alternatives polítiques i genera una important desproporcionalitat. L'autor planteja tres elements a corregir: la fórmula electoral d'Hondt, la barrera electoral del 3% i les petites circumscripcions electorals, amb solucions com aplicar la fórmula Sainte-Lagüe, eliminar la barrera i augmentar les circumscripcions.

Com bé apunta D.W. Rae en la seva obra pionera, The Political Consequences of Electoral Laws (1967), els sistemes electorals tenen conseqüències polítiques que afecten directament la representativitat, la governabilitat i, fins i tot, la legitimitat dels sistemes polítics. Així doncs, no hi ha dubte en afirmar que els sistemes electorals són una de les institucions que més efectes té sobre el nombre d’alternatives polítiques existents. Precisament per això, és important que el sistema electoral que fixi una llei sigui just, això és, que sigui el reflex del màxim consens polític possible, ja que cal recordar que són els mateixos partits polítics els que a través de les lleis determinen el sistema electoral. Per això, alhora de pactar el sistema electoral cal que els partits actuïn amb responsabilitat i anteposin el seny i els valors universals per sobre dels interessos partidistes.

A Espanya, la Llei Orgànica de Règim Electoral General (1985) estableix un sistema electoral representatiu que principalment persegueix garantir la governabilitat mitjançant la correcció de la proporcionalitat. La finalitat, a primera vista, es absolutament desitjable. A la pràctica, aquesta correcció suposa una contribució efectiva a l’equilibri polític fent possible una reducció real de les alternatives i per tant, de les preferències dels ciutadans. Es allò que K.A. Shepsle, l’any 1981, va denominar equilibri induït estructuralment. Paradoxalment però, es aquest mateix disseny institucional que afavoreix l’estabilitat política i que actua com a garant de la governabilitat, el que genera una important desproporcionalitat, al possibilitar que el partit més votat no sigui sempre el que obté més escons. És per aquest motiu, que alguns dels pares del propi sistema, com Óscar Alzaga, han qualificat el sistema electoral espanyol com a original i maquiavèl·lic.

Del article 161 al article 166 de la llei orgànica anteriorment citada, es regulen els elements bàsics del sistema electoral espanyol. El primer d’aquests elements és la fórmula electoral d’Hondt, que afavoreix als partits més votats, que es veuen sobrerepresentats i perjudica els partits petits que tenen el vot dispers en el territori. Podríem dir que la mateixa fórmula electoral inclina cap al bipartidisme a causa del vot útil als dos partits més grans (vot estratègic). Un segon element és la barrera electoral del 3%, que suposa l'exclusió de les candidatures que no obtinguin, com a mínim, el 3 per 100 dels vots vàlids emesos en la circumscripció, cosa que perjudica relativament als partits petits (només en les circumscripcions grans) i deixa les alternatives minoritàries sense representació. Un altre element són les llistes tancades i bloquejades, que eliminen per als ciutadans un ampli marge d’actuació en l’elecció dels seus representants. I finalment també trobem l’existència de la circumscripció electoral. Les circumscripcions petites expliquen bona part de la desviació electoral existent a Espanya i afavoreixen els partits majoritaris i també aquells partits que tenen una implantació territorial concentrada, com és el cas dels partits nacionalistes. Alguns autors parlen dels sistemes electorals espanyols en plural, fent referència a l’existència d’un sistema electoral propi per cada circumscripció. De fet, coincideixo en pensar que conjuntament amb la fórmula electoral d’Hondt, la circumscripció electoral és la gran culpable de la desviació electoral (entesa com la diferència que hi ha entre el percentatge de vots rebuts per un partit i el percentatge d’escons obtinguts per el mateix partit).

Com podem observar en el quadre, en el qual es detalla la desviació electoral per a cada partit que va obtenir representació en el Congrés a les darreres eleccions de 9 de març de 2008, el PSOE i el PP tenen una desviació electoral positiva d’un 3’93% i d’un 3,61% respectivament, cosa que vol dir que ambdós partits tenen més escons dels que realment pertocaria per els vots obtinguts. Aquesta desviació positiva contrasta amb la desviació negativa d’un 3,24% que pateix IU.
PARTIT
VOTS REBUTS
% VOTS
% ESCONS
ÍNDEX DESVIACIÓ ELECTORAL
PSOE
11.288.698
44,36%
48,29%
+3,93%
PP
10.277.809
40,39%
44%
+3,61%
CIU
779.425
3,06%
2,86%
-0,21%
EAJ-PNV
306.128
1,20%
1,71%
+0,51%
ERC
291.532
1,15%
0,86%
-0,29%
IU
969.871
3,81%
0,57%
-3,24%
BNG
212.543
0,84%
0,57%
-0,26%
CC
174.629
0,69%
0,57%
-0,11%
UPyD
306.078
1,20%
0,29%
-0,92%
NA-BAI
62.398
0,25%
0,29%
+0,04%
És cert que generalment en els sistemes electorals la desviació electoral no es neutra sinó que sempre afavoreix als partits més votats (que estan sobrerepresentats) i castiga als partits polítics menys votats. No obstant això, cal buscar fórmules per tal d’evitar les seves conseqüències més injustes, com és el fet que el tercer partit més votat, IU, amb 969.871 vots al conjunt de l’Estat, només tingui dos diputats.
Hi ha diferents solucions. Una per exemple, seria aplicar la fórmula Sainte-Lagüe que redueix substancialment l’avantatge que dóna la llei d’Hondt als partits més grans i eliminar la barrera del 3%, tot i que aquesta solució només produiria efectes en les circumscripcions més grans. Segurament les solucions més lògiques són totes aquelles que passen per augmentar la dimensió de les circumscripcions. En aquest sentit, és podrien donar múltiples formules, com fer que tots els diputats s’escollissin tenint com a circumscripció la Comunitat Autònoma, o bé fer que la meitat dels diputats fossin escollits amb el sistema proporcional actual però l’altre meitat fossin escollits tenint en compte els vots totals com si fos una única circumscripció, o bé fer que la meitat dels diputats fossin escollits amb el sistema proporcional actual tenint com a circumscripció la Comunitat Autònoma i l’altre meitat fos escollida pel sistema majoritari (amb l’elecció d’un candidat en petites circumscripcions repartides pel territori estatal), etc.
A tot això, és suma el fet que un vot a Terol, per posar un exemple, val quatre vegades més que un vot a Madrid. El nostre és un sistema de representació proporcional però potser aquesta territorialitat del vot es massa exagerada enfront uns mínims de igualtat. Cal parlar de principis, i evidentment la proporcionalitat no pot anar en contra sinó que ha de refermar la justícia dels resultats, garantir la llibertat dels electors i assegurar la igualtat del vot. Una vulneració d’aquests principis només pot ser proporcional si es idònia, necessària i en cap cas abusiva, i aquests requisits, el nostre sistema electoral no els compleix, no només perquè la desviació electoral és molt elevada, sinó perquè també existeix massa desigualtat en el vot. A més, cal recordar que tanta representativitat territorial alhora d’elegir els diputats no seria tant necessària, en tant que ja existeix una cambra de representació territorial, que és el Senat. El problema radica en que el sistema bicameral espanyol és asimètric, en altres paraules, que el Senat té un paper testimonial amb un poder legislatiu molt inferior al del Congrés, i potser ja seria hora de començar a plantejar una reforma del Senat amb una diferenciació funcional respecte del Congrés i amb la finalitat de garantir una participació més gran de totes les Comunitats Autònomes en els assumptes estatals.
Per tot l’exposa’t, queda clar que el sistema electoral espanyol necessita una reforma que, en primer lloc, permeti reduir la desviació electoral produïda en gran part per la reduïda mida de les circumscripcions electorals, i en segon lloc, que el vot sigui si no igual, més igualitari que no pas ara. A tall de conclusió, crec que des del socialisme cal apostar decididament per la reforma del sistema electoral espanyol, i cal actuar amb responsabilitat encara que un dels perjudicats sigui el PSOE com a partit majoritari, doncs cal portar el principis de justícia, igualtat en el vot i llibertat pels electors al centre del debat, i aprovar un nou sistema electoral tenint en compte aquests mateixos principis, encara que els resultats finals puguin perjudicar els interessos del partit.