4/22/2008

La desconfiança i el pavelló de la Devesa*

Ningú dubta de l’existència d’una creixent desconfiança en la nostra societat, i no només faig referència a la relació entre la ciutadania i la política. Pel que fa a aquesta última, en els darrers temps les enquestes revelen una desafecció generalitzada envers la política. Un dels últims informes del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha publicat (índex de la satisfacció política a Catalunya núm. 9) ens adverteix que un 60% dels catalans se senten políticament insatisfets i que no confien en els polítics. En tot cas, cal no interpretar incorrectament aquesta desconfiança, la qual no suposa una crisi de la democràcia sinó una nova etapa del seu assentament. En altres paraules, la desconfiança no equival a indiferència (i sinó, vegeu la multitud d’opinions envers la construcció o no del pavelló a la Devesa). La democràcia, en el nostre país es va configurar com un sistema de confiança limitada i revocable (cada quatre anys, a molt tardar), i la desconfiança actual respon a la lògica transformació d’una societat que ha eliminat el dramatisme i l’heroïcitat d’altres temps. Per tant, que els polítics o els partits no ens agradin no suposa un rebuig al sistema democràtic.
Tanmateix, també és cert que la societat del Segle XXI prefereix la conservació d’allò que ja existeix a la revolució o a la utopia, això és, les propostes a les afirmacions i els punts de vista als judicis. En tot cas, algú ha de jutjar i decidir. A més, en les senyals que regulen el tràfic de la nostra societat només s’adverteix contra el perill de l’entusiasme desmesurat, i com bé apunta Daniel Innerarity, quelcom no funciona correctament en una societat quan el “t’estimo” es converteix en un “anem a veure si això funciona”.
Aquesta preferència de la nostra societat per la conservació s’ha manifestat a través de diferents opinions opositores, que no totes, a la construcció del pavelló de la devesa. No puc estar d’acord amb la conservació d’allò que és pot millorar i crec, sincerament, que cal potenciar l’ús esportiu ja existent a la devesa (piscines d´estiu, espai de vòlei sorra, frontó, 3 pistes de tennis de terra batuda i la pista poliesportiva coberta) millorant les instal·lacions o equipaments esportius gràcies a la construcció d’un nou pavelló, això sí, tenint en compte que aquest es situaria al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l’hípica i on no afectaria ni faria desaparèixer un sol arbre. A més, aquest pavelló satisfarà les necessitats de la nostra ciutat que estan recollides en els informes i estudis del Pla Director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) i del Mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM) i oferirà als veïns del barri Devesa-Güell i també als de la zona del Mercadal la possibilitat de desenvolupar activitats esportives de lleure, salut, escolars, etc. És per això que crec que la resposta a la construcció del nou pavelló de la Devesa ha de ser positiva, això és, una afirmació en una societat sense confiança.
Finalment, celebro l’iniciativa de l’Ajuntament de redactar un pla d’usos i activitats de la Devesa, d’acord amb allò que s’estableix en l’acord del Pla de Mandat 2007-2011 entre les tres forces que formen part de l’equip de Govern del Consistori. Sense dubte, aquest pla serà fruit de la participació ciutadana, i permetrà que a més de preservar i conservar aquest gran parc urbà de la Devesa (tal i com s’ha fet fins ara) es potenciïn aquells aspectes que poden millorar la seva qualitat, imatge i usos. Precisament, una de les maneres a través de la qual la societat opina sobre la política és a través de la participació o interès en la cosa pública. Un exemple més, que la desafecció de la que parlava al principi de l’article fa referència als polítics i no al sistema.

*Article publicat al Diari de Girona el 11 d'abril de 2008.