12/11/2007

La necessària democratització de l´Islam

Avui dia, sembla impossible ignorar el dèficit democràtic del món musulmà, i sembla evident la necessitat d´estendre la democràcia i la llibertat en els països de cultura islàmica com ara l´Iraq. La democràcia i la llibertat s´han estès en èpoques recents a l´Amèrica Llatina, Àfrica, Europa i Àsia, però el món musulmà segueix encara molt endarrerit. En aquests últims anys ha quedat demostrat que l´estabilitat dels països islàmics és il·lusòria perquè es basa en sistemes autoritaris que són impossibles de mantenir a la llarga com a conseqüència del impacte dels canvis socials, polítics i econòmics. A continuació proposarem un seguit de reformes i mesures per afavorir la democratització de l´islam, que són, al nostre entendre, realment necessàries.

Guido Tabellini ha afirmat que en tota transició democràtica, en primer lloc hi hauria d´haver un ampli ventall de reformes econòmiques ja que, aquella democràcia nascuda en un ambient econòmic obert i amb un sistema de mercat que funciona correctament, té moltes més possibilitats de sobreviure. En altres paraules, la democràcia va en segon lloc, això és, després de l´economia de mercat. Certament, l´evidència empírica (els casos de Xile, Corea del Sud, Mèxic, etc.) recolza la idea que l´èxit d´una democràcia depèn de l´obert que sigui el sistema econòmic subjacent en el moment de la transició política.

Sense cap mena de dubte, una altra reforma fonamental que s´hauria de produir en els països de cultura islàmica és la reforma educativa, ja que tota la ciutadania dels països islàmics ha d´adquirir les habilitats necessàries per poder fer front a un món competitiu i global com és l´actual i alhora aquesta culturització del món islàmic faria que la ciutadania estigués més informada i fos capaç de qüestionar el seu govern. Si aquesta reforma educativa fracassés, i les oportunitats educatives fossin inadequades, això podria conduir, tal i com està passant en l´actualitat, a una falta d´oportunitats econòmiques, i en aquestes condicions és realment difícil desenvolupar la llibertat, la prosperitat i la democràcia.

Una altra reforma necessària és la legal, que haurà de contenir un rellevant respecte envers els drets fonamentals, els drets de llibertat d´expressió i d´informació així com el dret a la vida, a la igualtat i a la justícia. Estem parlant d´una reforma de caire polític, que necessita d´una veritable constitució o carta magna on cada estat reconegui l´ampli ventall de drets i llibertats dels ciutadans. Aquesta però, és la reforma més difícil, ja que a priori la religió islàmica es considerada com un element que podria fer molt de mal a la democràcia en matèries com la igualtat per raó de sexe (el paper de la dona en el segle XXI ha de continuar avançant cap a la plena igualtat i el dèficit dels països de cultura islàmica és molt gran en aquest aspecte), els drets a la vida i la integritat física de tots els ciutadans, la llibertat d´expressió i d´informació, etc. De totes maneres, bona mostra que l´islam i la modernització no són conceptes antagònics és el cas de Malàsia, en el qual s´ha aconseguit superar les tensions entre els programes moderns i seculars i la fe islàmica en la que creuen els ciutadans. Ooi Kee Beng, catedràtic de l´Institut d´Estudis de Singapur, ha utilitzat el cas de Malàsia en diverses ocasions com exemple per demostrar que la fe islàmica i el creixement econòmic poden harmonitzar-se si els polítics són prou intel·ligents com per no tractar-los com aspectes contradictoris. Evidentment, l´aparició de diferents constitucions reconeixedores de drets en els diferents països islàmics suposaria una necessària redistribució tant dels governs com de la societat, creant així un equilibri entre aquests. Tanmateix, aquesta norma suprema a la que faig referència hauria de suposar també un pas endavant en la legalitat fent que tots els ciutadans estiguessin sotmesos al imperi de la llei. En tot cas, un cop aprovades les reformes legals i després d´haver entrat en funcions un nou govern serà quan es veurà si realment s´ha aconseguit democratitzar el país de cultura islàmica en qüestió i si els drets continguts en la constitució tenen un sentit real, efectiu i amb garanties judicials.

A tall de conclusió, cal dir que per aconseguir aquestes reformes no només calen esforços monetaris de promoció democràtica de la UE i els EUA, sinó que també cal augmentar el suport als demòcrates de les regions i fixar un compromís real amb els activistes de la democràcia en els països islàmics. No obstant això, la veritat és que només els ciutadans i els líders polítics d´un país poden construir i sostenir la democràcia, des de dins. Això però, no significa que des del exterior no haguem de fer tot el possible per ajudar, no només econòmicament, sinó també ensenyant els valors democràtics i recolzant la lluita d´aquells que defensin la llibertat, la prosperitat i la democràcia.

*Article publicat al Diari de Girona el
Divendres 30 de novembre de 2007.