10/30/2006

Construint el socialisme del segle XXI

Avui en dia, si busquem al diccionari, encara es defineix socialisme com al conjunt de doctrines que propugnen una reforma radical de l´organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució. Una definició del socialisme del segle XVIII. El significat de facto de socialisme ha anat canviant amb el transcurs del temps en relació als canvis que s´han produït en la societat. Des del socialisme utòpic fins al democràtic, passant per el científic i milers d´altres. Que és socialisme en l´actualitat? Sens cap mena de dubte, és un concepte, avui dia, totalment lligat amb la democràcia. El socialisme significava donar el poder dels mitjans de producció a tothom, i d´aquesta manera acabar amb les classes socials i les desigualtats existents.

Avui, al meu entendre, no podem parlar de classes socials de la mateixa manera que ara fa 2 segles. A l´actualitat, registres com la cultura, com ha assenyalat Alain Touraine, són tan importants com els econòmics, per intentar comprendre el fenomen de les identitats.
Evidentment, hi ha gent que té més diners que d´altres, però no podem parlar de classes socials fonamentalment perquè la consciència de classe social és molt dèbil, i per això la lluita dels socialistes en l´actualitat és basa en aconseguir el màxim d´igualtat d´oportunitats i justícia social. És per això que la nostra lluita avui és curar els desequilibris socials i consolidar un Estat social i democràtic de Dret, que protegeixi i garanteixi els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans. És a dir, un estat on tothom estigui sotmès al imperi de la llei, per evitar desequilibris i injustícies socials (és per això, que els jutges són imparcials i independents i no poden ser arbitraris).
Podem dir doncs, que els socialistes treballem per aconseguir un ideal, la justícia social. Precisament això és el que ha fet el govern de Maragall, treballar per consolidar l´Estat del Benestar invertint 569 milions d´euros per construir noves escoles, assolint una taxa d´ocupació del 70,8% (lleugerament superior a l´objectiu europeu per a 2010), reduint en un 10% els accidents laborals, creant 4.630 noves places de mestres a l´escola pública, aconseguint que les llistes d´espera cada vegada siguin més curtes, construint nous hospitals (per exemple, el de la Garrotxa), impulsant el Dret Civil Català amb la creació del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, implantant el programa de diagnòstic ràpid de càncer a tota la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, augmentant els complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes, incrementant un 23% el pressupost de cultura, etc. En fi, solucionar els problemes de la gent, o evitar, que aquests es produeixin. Per tant, fer política al servei de les persones.
Des de les JSC, realitzem el mateix treball però a nivell de joventuts, és a dir, intentem solucionar els problemes actuals del jovent. Per això, fem polítiques per l´emancipació juvenil, millorant la formació i educació del jovent, intentant evitar la temporalitat, les baixes retribucions i la sinistralitat en el treball, que són deficiències del mercat laboral que afecten sobretot el col·lectiu jove, i realitzant promocions públiques d´habitatge protegit, ja sigui de compra o de lloguer a través de la Xarxa de Borses Joves d´Habitatge.
Apostem alhora per una Espanya plural, on l´autonomia i el poder autonòmic de Catalunya sigui del tot respectat i un model federal perquè aquesta és la millor opció de funcionament per a l´Estat. També fem el possible per dinamitzar l´associacionisme, perquè volem que tots els joves participin de la vida pública i trobin un lloc on poder compartir il·lusions. Sí!, unes JSC que construïm el socialisme del segle XXI, i ara més que mai, apostem i treballem per un futur millor, sense caure en l´errada que altres joventuts polítiques cometen quedant-se ancorats en la imatge d´un passat que certament és feridor.

*Article publicat al Diari de Girona el divendres 27 d'octubre del 2006.

10/24/2006

Discoteques i discriminació

Tinc 19 anys, i en la meva curta però apassionant experiència nocturna, les discoteques m'han tancat l'entrada en innumerables ocasions. Això sí, perquè portava esportives. Tanmateix, aquest dissabte tot va ser diferent. Amb els amics vam decidir provar sort amb una nova discoteca que, situada al polígon de Mas Xirgu, porta per nom Enjoy. Un cop vam arribar a l'entrada del local, el porter va deixar passar tots els meus amics menys un. La raó és que «la direcció no creu convenient que vostè pugui entrar». Perplex, ràpidament vaig buscar un motiu racional pel qual el meu amic no pogués entrar. Però no el vaig trobar.

Complia tots els requisits. Un noi amb 20 anys, que porta el DNI, i va vestit amb sabates, texans i un jersei. No hi havia cap diferència entre la seva manera de vestir i la meva. Llavors, quina era la diferència? La raça. Davant d'una situació idèntica (dos persones vestides amb una gran similitud i que compleixen tots els requisits) es produeix una diferència de tracte envers el meu amic xinès. Evidentment, aquesta diferència de tracte no es pot justificar de cap manera, perquè la raça mai serà una raó objectiva conforme al principi de proporcionalitat.

Cal, doncs, denunciar i sancionar els criteris d'accés als locals nocturns, que com en aquesta ocasió, amaguen raons discriminatòries.


10/13/2006

Polítiques de joventut

En David en el seu discurs inaugural de l’Escola de formació ens deia: “Joventut és tot”. És cultura, oci, salut, educació, mobilitat... I així és com va començar la meva intervenció en el debat entre joventuts polítiques del passat divendres 6 d’octubre. Amb aquesta idea, i amb un homenatge a la feina ben feta per el govern de Pasqual Maragall. Hem guanyat l’Estatut!, una eina jurídica fonamental que assigna la competència exclusiva en matèria de joventut a la Generalitat, però que molt per sobre d’això, reconeix el dret dels joves a l’emancipació, a un treball digne i estable, a una educació pública i de qualitat i a un habitatge protegit, específicament reservat per als joves. A més, ho tenia que dir, hem augmentat els recursos de la Generalitat destinats a l’emancipació i en un 58% respecte al 2003, s’ha augmentat en un 10.79% el finançament de les universitats respecte al 2004, hem creat l’Oficina Jove de Treball, les Borses d’Habitatge i els crèdits d’emancipació, a més de donar suport a l’associacionisme juvenil. Ens queda, però, molta feina per fer. El problema cabdal dels joves en l’actualitat és la dificultat que tenim per emancipar-nos. La solució que plantegem les JSC a nivell nacional és basa en tres pilars o eixos fonamentals: formació, treball i habitatge. Si millorem la formació que rebem tots els joves; ens serà més fàcil l’entrada al mon laboral. Si hi ha una millora de les condicions laborals i aconseguim un treball digne i estable, en serà més fàcil assolir un habitatge protegit.
Pel que fa al primer dels eixos fonamentals, vaig parlar d’igualtat d’oportunitats en l’accés i el desenvolupament de la vida acadèmica dels joves a través de la gratuïtat dels llibres de text en la primària i secundària i augmentant les beques compensatòries tant als estudiants universitaris com als de formació professional, a més de reformular el sistema de concessió i gestió de beques, crèdits i ajuts de la Generalitat per fer-lo més competent, més equilibrat i més just. Per reduir el fracàs escolar, vaig posar sobre la taula les idees de potenciar els programes de garantia social, millorar el sistema de desdoblament de classes, potenciar la imatge de la Formació Professional, augmentar la despesa pública en la ESO i en els Cicles Formatius, etc. Pel que fa al treball, vaig parlar d’augmentar el número d’inspectors de treballs i d’obligar als empresaris a posar més atenció en la prevenció de riscos per tal d’evitar l’actual índex d’accidents en el treball, de dignificar les condicions laborals dels joves investigadors, de reduir la precarietat laboral juvenil, d’augmentar el salari mínim interprofessional fins a una quantitat de 720 euros, d’augmentar, racionalitzar i controlar l’oferta pública de cursos de formació ocupacional per a aturats, d’evitar la subcontractació dins l’empresa pública, etc. I finalment, per garantir l’accés a un habitatge digne vaig parlar de mesures com generar una Xarxa d’Habitatge Jove de tot Catalunya, assolint un mínim de 50 Borses d’Habitatge gestionades per les Oficines de Recursos d’Emancipació juvenil, fomentar la rehabilitació de pisos per destinar-los a lloguer per a joves, facilitar crèdits tous a joves per tal de poder accedir a un habitatge, fomentar el mercat de lofts i estudis, fomentar la compra d’habitatges per part de cooperatives de joves, etc.
Molta feina per fer, moltes polítiques encaminades a que els joves es puguin emancipar. Però com deia al principi, joventut és tot. I per això, en matèria d’oci i cultura vaig proposar donar un major suport econòmic a les associacions culturals, vaig demanar la creació de l’Oficina de Joves Creadors, vaig parlar de la necessitat de promoure els programes de lectura dirigits a la gent jove a través de les xarxes de biblioteques i de facilitar l’accés a l’activitat cultural entre els i les joves sota criteris d’igualtat d’oportunitats. A més, pel que fa al oci nocturn vaig demanar un replantejament de la distribució de cossos de policia en zones de festa, ja que en algunes els joves es senten excessivament controlats i en d’altres desprotegits, i vaig parlar de la necessitat de sancionar els criteris d’accés als locals, que moltes vegades amaguen algun tipus de discriminació (us recomano la lectura d’un article relacionat que avui mateix s'ha publicat al diari El Punt). En matèria de Salut, vaig parlar d’intensificar la informació i l’educació sanitària dirigida a la gent jove i de realitzar xerrades i tallers en els centres d’educació secundària sobre aquells temes que poden afectar a la salut dels joves com són el consum responsable de drogues i conductes adictives o salut sexual i diversitat sexual. A tall d’exemple vaig posar sobre la taula el treball ben fet des de l’ajuntament socialista de Sarrià de ter amb programes com Joves + Salut (és tracta de potenciar actituds positives per assolir hàbits saludables a través de xerrades i tallers). Les JSC també aportem polítiques de mobilitat. Per facilitar l’accés al transport públic al col•lectiu de joves i adaptar-los a les postres necessitats, vais proposar mesures com ampliar la xarxa de transport públic creant noves combinacions que facilitin la mobilitat, ampliar les seves franges horàries ampliar la freqüència de pas, reduir les tarifes actuals per a la gent jove, posant especial èmfasi als joves estudiants i amb pocs recursos.
Vaig comentar la importància de potenciar l’associacionisme juvenil. Moltes vegades els joves no participen del teixit associatiu per les dificultats amb què es troben o pel seu desconeixement. Per això és necessari, per una banda, reconèixer l’associacionisme juvenil, dotant-lo de suport econòmic i tècnic i per l’altra, facilitar el seu accés minimitzant la seva burocratització. També vaig comentar la necessitat d’elaborar la llei de l’associacionisme educatiu.
Finalment vaig parlar d’aconseguir una Administració més propera als joves, bàsicament a través de les Oficines d’Emancipació Juvenil, que coordinades per l’Agencia Catalana de Joventut donaríen un servei integral al jove, assessorant-lo i acompanyant-lo durant tot el seu procés d’emancipació. A més vaig parlar del necessari desenvolupament de la Llei de Polítiques de Joventut, com a marc general dels diferents programes adreçats als joves de Catalunya.
Com ja heu vist, vaig anar per feina en els pocs minuts que em van deixar parlar. Vaig explicar el programa de les JSC i les polítiques de joventut que les JSC aportem al programa del PSC, sense entrar en confrontacions directes amb els representants d’altres organitzacions polítiques juvenils. Era necessari explicar la feina ben feta que ja s’ha fet, i la que volem fer per solucionar els problemes dels joves catalans. Ara més que mai, ni un pas enrere!