PER FI!

Durant aquestes últimes setmanes, els practicums i exàmens m’han impedit continuar actualitzant el blog. Ahir, vaig acabar l’últim examen de Dret Civil II! Ara, només falten dos exàmens d’altres assignatures per acabar el curs. En el període d’exàmens, han passat moltes coses que s’han d’analitzar. En primer lloc, cal parlar del Barça i la victòria davant l’Arsenal en la Copa d’Europa. Pel que fa al partit, l’àrbitre, com sempre, va ser el pitjor, i amb diferència. No només va cometre errades a favor d’un equip. En un altre ordre de casos, amb un més sobre el camp vam aconseguir (encara que tard) remuntar el preciós gol que havia marcat el ja acabat central anglès, Sol Campbell. El més important però, l’alegria que vam viure tots plegats. Tantes persones diferents, la majoria amb moltes preocupacions, un cop acabat el partit es van oblidar de tot i van sentir conjuntament l’alegria de la victòria. Sens dubte, l’element personal del futbol, és el que fa que no només sigui un esport. 

Passats 2 dies, Zapatero, Maragall i Montilla van iniciar a Girona la campanya per dir “Si” a l’estatut, justament el mateix dia que el PP deia que presentaria una querella contra el PSC i més concretament contra Pepe Zaragoza, per el lema de la campanya, que no es altre que “el PP utilitzarà el teu no contra Catalunya”. És que algú dubta d’això? En el míting, la intervenció més destacada va ser la de Zapatero, que va remarcar què significarà per Catalunya l’Estatut. Sembla ser que a un “periodista” no li va agradar que als joves els hi interessi la política, i encara avui, ens dirigeix la paraula com a “nens del psc”, desqualificant-se a si mateix en l’article, on diu que ell es va afiliar a unes joventuts només per buscar sexe amb la noia que formalitzava les inscripcions... suposo que encara avui no deu haver superat el no que li deuria etzibar aquesta. Sobre l’Estatut, el dijous 25 de maig al programa de TV3, ”La Nit al Dia”, el nostre primer secretari, Raul Moreno, va participar en un debat amb altres representants de les joventuts. Crec que va fer una bona actuació, amb intervencions certament apropiades, però potser va centrar massa el diàleg amb el noi de les Noves Generacions.

Finalment, han succeït molts altres esdeveniments però crec que cal remarcar el referèndum que ha acabat amb la independència de Montenegro. Odiosa és, la comparació que alguns fan amb Catalunya. Tot i així, tot el relatiu a la història d’aquest conflicte el deixo en mans de l’Alfons, que és un expert en els nacionalismes. Jo només parlaré de la relació del tema Montenegro amb el Dret Internacional. Us preguntareu el perquè. Doncs bé, regeix una norma consuetudinària (que alhora és imperativa, perquè va ser acceptada per tota la societat internacional), que és la que permet l’autodeterminació dels pobles. Normalment tots els independentistes la citen. És un principi mundial!, tothom té dret a l’autodeterminació. Les interpretacions mal fetes, porten a dir coses tant estúpides, com dir que l’article 8 de la Constitució lliga de cap i peus als poders públics envers de les forces armades (interpretacions defensades per les JERC). Tornant al que ens interessa, aquest principi s’ha d’incloure com a excepció del principi de la prohibició de l’ús de la força armada per la resolució de conflictes internacionals. És a dir, aquesta norma consuetudinària, només té vigència en aquells pobles colonitzats. Fa temps, quan hi havia moltes colònies, la societat internacional va acceptar que aquestes tinguessin dret a l’autodeterminació, encara que haguessin de recórrer a la força armada. Per això, tots els professors de Dret Internacional, quan expliquen aquesta lliçó el primer que diuen és: “ja no s’utilitza, perquè no queden colònies (excepció del cas Sahara)”. Amb la independència de Montenegro, molts intel•lectuals amb galtes grosses de les JERC diuen que s'ha acabat allò de que l'autodeterminació és només per a les colònies. Ja fa temps que s’havia acabat, no queden colònies! Potser, no han entès res. Montenegro és un cas totalment diferent. En fi, no m’estranya l’insomni dels meus amics de les JSC, quan contemplen perplexos tal cúmul de despropòsits, i observen com alguns defensen, la independència dels Països Catalans (sumant-hi l’Alguer i part de França, i perquè no es varen recordar, perquè sinó també hi sumen el Perejil).

L'ESTATUT DE TOTS

Sens cap mena de dubte, la primera reflexió política d’aquest blog ha de ser envers del nou estatut. Una vegada ja s’han superat els tràmits parlamentaris, ens preparem per la votació del 18 de juny, i el proper divendres els presidents Maragall i Zapatero i el ministre Montilla inicien la campanya a favor del sí a Girona. Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat de tenir un major autogovern, un millor finançament i una considerable ampliació del ventall competencial. Una oportunitat que el poble català no pot deixar escapar. Lamento profundament que ERC interposi els conflictes interns del partit (Carod vs. Puigcercós) als interessos de Catalunya. Així doncs, ERC i PP (juntament amb la falange i les JONS) votaran en la mateixa urna. Així doncs, la immaduresa política de ERC els porta a votar en contra de Catalunya.

Aquest Estatut reconeix en el seu preàmbul a Catalunya com a nació i en el seu primer títol amplia els drets del poble català. Perquè dir no al reconeixement nacional de Catalunya? Perquè impedir que el poble català adquireixi nous drets? Tant alimentar a les bases, que al final s’ho han cregut, i aquestes han desautoritzat a la executiva del partit. Quina imatge tant penosa. ERC demostra que no es un partit seriós, i torna a basar el seu senzill discurs polític envers de la independència, i crec que l’electorat els hi farà pagar aquesta obsessió.

Des del meu senzill punt de vista, els aspectes més importants d’aquest Estatut són el finançament i l’autogovern. L’extens títol 4, recull l’ampli ventall de competències que la Generalitat obtindrà gràcies al nou estatut. Es un pas cap un estat molt més descentralitzat, un pas cap a l’estat federal. Pel que fa al Poder Judicial, també es produirà aquesta descentralització, per exemple, en el fet que el TSJC sigui la última instància excepte recurs per a la unificació de la doctrina. La creació del Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan independent del Consell General del Poder Judicial és un altre exemple. Sens dubte, per poder portar a terme aquesta descentralització del poder judicial cal la reforma de la LOPJ, que es basa en el principi de la unitat jurisdiccional (art. 3.1 i 4 de la LOPJ). Sobre aquest tema el TC ja s’ha pronunciat (STC 105/2000 de 13 d'abril) i ha reconegut la necessitat de reformar la citada llei.

Com ens afectarà l’Estatut als joves? Avui en dia, aquest col·lectiu tenim grans problemes entre els quals destaquen el tema de l’habitatge i el treball. Crec que es interessant observar que per primera vegada un dels principis rectors (Títol I Capítol V, la versió final la podeu trobar a http://www.gencat.net/nouestatut) és la promoció de polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge. Els que estudiem dret, sabem que només els principis generals del dret poden servir a vegades d’alguna cosa (bàsicament per la analogia iuris) i per tant, l’article 40.4 d’aquest Estatut d’Autonomia que acaba de sortir del Senat només serveix com a declaració d’intencions. Intencions que s’han de fer realitat. Pel que fa a l’habitatge, es competència exclusiva (art.137) de la Generalitat la promoció del lloguer o la venda d’habitatge públic i l’establiment dels requisits per accedir als ajuts. La Generalitat, tindrà doncs, el deure de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats (art.47). En conclusió, aquest estatut també és millor per als joves. Per els joves, per la gent gran, per les dones, per el benestar i la igualtat entre les persones, diguem SI a l’Estatut!

Inauguració del Blog!

Benvinguts al blog de Pere Simón. Aquest espai virtual neix amb la intenció de compartir les meves reflexions sobre l'actualitat política, a més d'altres aficions, com poden ser la música, el Dret i la Història. Però m'agradaria que no només fos això, sinó que també fos un espai obert al diàleg amb tots aquells que vulguin deixar un comentari.